La dama de Shalott

La col·lecció Acervo continua difonent el patrimoni estètic de les cultures antigues amb un àlbum il·lustrat infantil dedicat a la cultura celta, a partir de l'estètica de les seves arts decoratives. La matèria artúrica és l’aportació més gran de la literatura celta a les lletres europees, i un dels seus millors exemples és el poema La dama de Shalott (1842) d'Alfred Tennyson. El poema es basa en la llegenda d'Elaine d'Astolat, descrita en una novella italiana del segle XIII, Donna di Escalotta. La dama viu apartada a la illa de Shalott, situada en el riu que flueix cap a Camelot. Una maledicció l'ha confinat al castell que domina l'illa i passa el dia teixint les imatges que veu per la finestra a través d'un mirall, doncs li és prohibit mirar a l'exterior. Per allí passen la gent cap a Camelot, fins i tot sir Lancelot, de qui s'enamora a primera vista i a qui no pot evitar mirar directament per la finestra, la qual cosa desperta la maledicció. La dama deixa de teixir, es tendeix en una barca i va morint mentre el corrent la porta a Camelot, on Lancelot descobrirà per primera vegada a la dama, ja morta.