El pare que et va matricular

Un cant irònic, divertidíssim i ple de tendresa a les bondats de la paternitat.

«Qualsevol diria, mirant la secció de llibres sobre fills, que als tres anys el teu nen s'independitza, es busca un piset de solters i només ve de tant en tant amb la roba bruta. I és llàstima que no hi hagi un manual sobre la cria del marrec, perquè si n'hi hagués un, probablement definiria la frontera entre els quatre i els cinc anys com el moment en què els nens passen en sec de l'edat de la innocència a la de la insolència».El pare que et va matricular ens ofereix, justament, una crònica autèntica, catxonda i implacable sobre totes les experiències de l'edat de la insolència: les temudes visites amb la mestra, els dinars al lavabo, les festes d'aniversari recòndites, les vacances boicotejades i moltes altres desventures. Un cant irònic, divertidíssim i ple de tendresa a les bondats de la paternitat.